Facilitar el procés educatiu requereix d'una gran escolta interna

El procés d’acompanyar els altres al creixement i desenvolupament és apassionant. Estar al costat d’algun infant, jove o adult que aprèn, que descobreix, que creix i poder-lo acompanyar en aquest procés és una tasca fascinant, que ens permet a nosaltres mateixos tornar a mirar les coses des d’una perspectiva nova, sota unes ulleres construïdes per una experiència diferent de la nostra o, en el cas dels infants més petits, sota unes ulleres quasi transparents.

Aquesta tasca pot resultar enormement agraïda i reconfortant. Ara bé, quan realitzem aquest acompanyament sense estar alineades amb nosaltres mateixes i amb el sistema, quan el fem des d’un lloc que no ens sentim com a propi i genuí, pot resultar una tasca feixuga i desgastant. I encara més quan això es dóna en un context de grup, d'aula, etc.

Facilitar el procés educatiu de manera orgànica requereix d’una gran coherència i honestedat i d’una gran escolta interna, a banda de bones dosis de passió.

Parlem de facilitar el procés educatiu, ja que entenem que educar és acompanyar i crear les condicions per a l’aprenentatge. Des d’aquesta perspectiva, per a poder facilitar el procés educatiu necessitem:

Saber escoltar i comprendre les diferents maneres de ser, els diferents móns emocionals (i les seves respectives formes d’expressió) de les persones que tenim davant.
Saber escoltar i comprendre els sistemes, les seves dinàmiques i la seva energia.

Només des d’aquesta escolta i comprensió podrem crear entorns de confiança i respecte oberts a la reflexió i l’aprenentatge. Només des d’aquí serem capaços d’activar en el grup una energia creativa, una emoció d’il·lusió vers l’aprenentatge i una actitud d’obertura a la comprensió.

Aquesta escolta externa és essencial, tot i que no suficient per a facilitar processos educatius. Cal, encara, un ingredient més. Quan es situem en el rol de la facilitació, automàticament esdevenim referents per al grup. El grup (o la persona acompanyada) ens escolta i comprèn, com nosaltres a ells. La nostra manera de ser i fer, la nostra energia, el nostre món emocional és accessible a l’altre com l’altre ho és a nosaltres. Formem part del sistema i, a més, tenim el rol de generar inspiració al sistema. Com a facilitadors no som transmissors de coneixement, sinó inspiradors d’aprenentatge. I no podem inspirar en allò que no som capaços de fer. No podem generar aprenentatge si no som capaços d’aprendre. No podem inspirar una actitud que no tenim.

Només podrem inspirar els altres a aprendre si tenim una actitud oberta a l’aprenentatge: si som honestos i coherents, si som prou humils per acceptar que no tenim totes les respostes, per mostrar les nostres dificultats i acceptar els nostres errors.

Facilitar significa possibilitar un espai on cadascú reconegui la responsabilitat pel seu propi procés educatiu. I només podrem generar autonomia i responsabilitat si ens fem responsables dels nostres encerts i errors com a facilitadors.

Generar responsabilitat també significa regular l’energia que poso a disposició del sistema. Un acompanyament harmònic, és aquell que no requereix d’excessiu esforç, que és orgànic i que és capaç de respondre en tot moment a la pregunta “estic on he d’estar?”. Una facilitació eficaç, és aquella que es posa al servei del sistema sense perdre’s, mantenint la consciència dins i fora en tot moment. Quan com a facilitadora em perdo en el sistema he deixat d’estar al seu servei. Si, d’altra banda, em deixo endur per les meves pròpies necessitats corro el perill que el sistema es posi al meu servei i treballi per a cobrir-les.

Una facilitació coherent, orgànica i eficaç, doncs, és aquella que es formula constantment la pregunta: “estic al servei del sistema o el sistema està al meu servei?” i sap rectificar quan s’adona que ha perdut el seu lloc.

Per a això, entre d'altres aspectes, és imprescindible:

Saber-nos escoltar i comprendre la nostra manera de ser, el nostre món emocional i la seva forma d’expressió.
Saber escoltar i comprendre el nostre cos, amb la seva energia vital i dinàmica.

En definitiva, saber reconèixer tot allò que posem a disposició del sistema: les nostres capacitats, habilitats, desitjos, creences, pors, necessitats, experiències, possibilitats, etc.

Aquests reconeixements impliquen assumir la responsabilitat sobre les nostres pròpies emocions, decisions i accions.

Facilitar el procés educatiu requereix, doncs, d’un gran autoconeixement, d’una gran honestedat i de la humilitat suficient per a reconèixer que nosaltres també som aprenents en l’art de conèixer i comprendre la vida.

I aquesta és la lògica que ens inspira a oferir la formació "Eines per als educadors i educadores del segle XXI":